Nou reglament de facturació

admin on 24/12/2012

El BOE de 1.12.2012 publica un nou Reglament pel que es regulen les obligacions de facturació (RD 1619/2012), és a dir, que afecta a totes les empreses i professionals per les factures que realitzen.

Entra en vigor a partir del dia 1 de gener de 2013.

Hi ha varis aspectes que modifiquen la regulació anterior (inclosa al RD 1496/2003), i que caldrà tenir en compte. Gran part de la reforma és degut a la necessitat d’incorporar les previsions de diverses Directives europees.

Les principals novetats del Reglament són:

Respecte de l’obligació d’expedir factura

No s’exigirà factura en determinades prestacions de serveis financers i d’assegurances (quan aquestes no es localitzin al territori d’aplicació de l’IVA i estiguin subjectes en un altre Estat, exigència que roman si les operacions són prestacions interiors o es localitzen fora de la UE).

Classes de factures

Per armonitzar amb la resta de la UE i donar facilitats a les petites empreses, es recullen dos tipus de factures : les completes o ordinàries i les simplificades (que substitueixen els anteriors tiquets).

La factura completa és la que ha de contenir tots els requisits.

La factura simplificada podrà expedir-se :

Quan l’import no superi els 400 euros (IVA inclòs).
Quan es tracti de factures rectificatives.
Quan es tracti d’operacions que no superin els 3000 euros (IVA inclòs), però només relatius a determinades activitats, que són les que anteriorment estava acceptada l’emissió de tiquets : vendes al menor, serveis d’hosteleria i restauració, perruqueries, pàrkings, utilització d’autopistes, etc.
Prèvia autorització expressa de la Agència Tributària, en altres supòsits diferents als anteriors.

En tot cas, no s’admet la factura simplificada en entregues de béns a altres Estats de la UE i altres supòsits de vendes intracomunitàries.

Contingut de la factura simplificada

Les diferències entre les factures ordinàries i les simplificades són que aquestes últimes només hauran d’incloure :

Número (i sèrie) de la factura.
Data de la factura (i si la data és diferent, també la data de les operacions).
NIF i dades identificatives de l’emissor de la factura.
Identificació del tipus de béns o serveis prestats.
Tipus d’IVA aplicat.
Import total.
En les factures rectificatives, la referència a la factura rectificada.
Si el destinatari és empresari o professional (o si ho demana el destinatari), i així ho demana per tenir dret a la deducció, s’haurà de fer constar també el NIF i el domicili del destinatari de les operacions, i la quota tributària d’IVA repercutida, per separat. Important per evitar problemes de deducció.

Factura electrònica

Fins ara, la factura electrònica ha estat molt poc utilitzada, doncs l’Agència Tributària exigia per aquestes l’utilització d’una firma electrònica avançada i uns sistemes informàtics per garantir l’autenticitat de la mateixa. A partir d’ara, no s’imposa l’ús de cap tecnologia determinada.

Desapareixen aquests requisits i s’indica l’igualtat de tracte entre les factures de paper i les electròniques.

En tot cas, la factura electrònica està condicionada a què el seu destinatari hagi donat el consentiment a rebre’n.

Terminis d’expedició de les factures

En aplicació dels terminis previstos en la UE, apareixen algunes novetats al respecte.

Es fixen dos terminis diferents, i el seu incompliment pot determinar que les factures no siguin correctament computables a efectes tributaris.

El termini general és que les factures s’han d’emetre en el moment de realitzar-se l’operació, per tant, coincidint amb la data del devengament de l’impost.

Això va vinculat amb l’obligació existent (art. 6.1.i) de què les factures completes incloguin expressament la data en què s’han efectuat les operacions que es documenten,

No obstant, hi ha un termini específic si el destinatari de l’operació és un empresari o professional. En aquest cas, les factures es podran emetre abans del dia 16 del mes següent a aquell en que s’hagi produït el devengament de l’impost.

Termini d’enviament de les factures

Han de remetre’s en el mateix moment de la seva expedició o, si el destinatari és empresari o professional que actui com a tal, en el termini d’un mes des de la data de l’expedició.

Conservació de factures i altres documents

Les novetats fan referència als supòsits en que es delegui a un tercer de fora de la UE, si aquest no està establert dins la UE, així com a la necessitat de què els documents, en paper o format electrònic, es conservin per qualsevol mitjà que permeti garantir l’autenticitat de l’origen, la integritat del contingut i la seva llegibilitat.

Això inclou les factures, còpies emeses, justificants comptables, rebuts i documents d’importacions.

Altres aspectes a tenir en compte. Requisits de la factura ordinària.

Darrerament, l’Agència Tributària està efectuant campanyes d’inspecció o revisió d’IVA o IS, en què exclou com a deduïbles aquelles factures que entén no inclouen tots els requisits. Per refrescar els mateixos, fem una relació, destacant els que solen comportar més problemes :

Requisits de la factura completa o ordinària :

Número de la factura, i si fos el cas, la seva sèrie.
Data de la seva expedició.
Nom i cognoms, raó social o denominació social completa, tant de l’obligat a expedir factura com del destinatari.
NIF de les dues parts.
Domicili de les dues parts.
Descripció de les operacions, incloent totes les dades necessàries per a la determinació de la base imposable de l’IVA, incloent el preu unitari de cada element, sense IVA, i aquelles rebaixes o descomptes efectuats.
Tipus impositius aplicats (21%…).
Quota tributària.
Data en la que s’han efectuat les operacions que es documenten o, si s’escau, data en què s’han rebut pagaments anticipats.
Si la factura és exempta d’IVA, indicació del precepte que ho determina.
Solament aplicable a factures per entregues de medis de transport nous.
Si qui emet la factura és l’adquirent o destinatari de l’entrega, s’ha de fer constar expressament: “facturació pel destinatari”
Si el subjecte passiu de l’impost és l’adquirent o el destinatari de l’operació, la menció “inversió del subjecte passiu”.